Feina

El Tercer Sector es troba en una cruïlla de creixement i desafiaments. A mesura que els problemes socials es tornen més interconnectats i complexos, les organitzacions sense ànim de lucre s’enfronten a la necessitat d’innovar i col·laborar en noves formes per a complir amb la seva missió. El finançament, la visibilitat, la creació d’un entorn més propici, l’optimització de recursos i la professionalització d’uns certs aspectes de les estructures organitzatives i departaments són preocupacions persistents en les entitats socials. Això ha portat a la cerca d’aliances estratègiques que puguen amplificar el seu impacte.

Aliances: Un Enfocament Integral

Al llarg de la història de la literatura econòmica, han sorgit nombroses definicions d’aliances estratègiques. Si resumim totes elles, podem dir que una aliança estratègica és un acord entre organitzacions que facilita relacions cooperatives, amb diferents graus d’autonomia i interdependència. En aquestes aliances, totes les parts aporten competències clau i tenen necessitats de les competències de les altres parts. Es persegueix un objectiu comú de gran valor estratègic per a totes elles, la qual cosa implica un compromís a llarg termini. Aquestes relacions es basen en la confiança, la coordinació, la gestió de riscos i la cerca de recursos per a millorar la competitivitat. En aquest context, parlem de les relacions entre entitats socials i empreses privades.

Aquestes col·laboracions entre entitats socials i empreses s’han convertit en una eina poderosa per a abordar aquestes preocupacions. En unir forces, totes dues parts poden aprofitar les seves fortaleses úniques per a abordar problemes socials i ambientals, generant sinergies. Les empreses aporten recursos financers, experiència operativa i una xarxa global, mentre que les organitzacions sense ànim de lucre aporten una comprensió profunda dels problemes socials i el coneixement de com abordar-los.

Tipus de Col·laboració entre Entitats Socials i Empreses

1. Filantropia i Patrocinis: La filantropia corporativa implica donacions de diners, recursos o béns per part de les empreses per a donar suport a causes i projectes d’entitats socials. Els patrocinis són acords en els quals una empresa finança esdeveniments, programes o altres iniciatives d’una entitat social a canvi de visibilitat i reconeixement.
2. Voluntariat Corporatiu i Executiu: El voluntariat corporatiu implica que els empleats de l’empresa dediquen part del seu temps, sigui durant el seu horari laboral o en el seu temps lliure, i les seves habilitats a activitats socials, com ajudar en projectes comunitaris o en esdeveniments benèfics. El voluntariat executiu involucra a líders de l’empresa en rols de voluntariat.
3. Assistència Tècnica i Serveis Pro Bono: Les empreses poden oferir la seva experiència i habilitats professionals a entitats socials de manera gratuïta o a un cost reduït. Això pot incloure serveis legals, comptables, de màrqueting, tecnològics, entre altres.
4. Màrqueting Social: El màrqueting social implica que l’empresa s’involucren en activitats que promoguin un canvi social positiu, com a campanyes de conscienciació. El màrqueting amb causa ocorre quan una empresa vincula la venda dels seus productes o serveis amb el suport a causes socials. Aquesta categoria també pot incloure associacions de marques per a augmentar la visibilitat i sensibilitzar a favor de la missió.
5. Desenvolupament i Implementació Conjunta de Programes o Empreses Socials: Empreses i entitats socials poden col·laborar per a crear i desenvolupar programes o projectes que aborden problemes socials de manera sostenible. Fins i tot poden anar més enllà i crear empreses amb un propòsit social.

Cadascuna d’aquestes formes de col·laboració brinda diferents oportunitats perquè empreses i entitats socials col·laboren juntes amb l’objectiu d’abordar desafiaments socials i crear un impacte positiu en la comunitat. L’elecció de la forma de col·laboració es basa en els objectius i recursos tant de les empreses com de les entitats socials, així com en la naturalesa de la causa que totes dues parts desitgen recolzar.

Des de Nous Cims, el que ens impulsa a buscar aliances estratègiques és la possibilitat d’agregar valor als nostres projectes. Entre els motius principals que es deriven d’aquest estudi s’inclouen l’obtenció de serveis pro bo, l’ajuda en la sensibilització i la influència per a crear un entorn favorable, i sobretot, l’aprenentatge i l’intercanvi d’experiències. En Nous Cims, som generadors de coneixement i apliquem un sistema SIGA (Seguiment, Avaluació i Aprenentatge) en tots els programes que desenvolupem. Per tant, la idea d’aprendre i intercanviar coneixements amb altres organitzacions és fonamental per a complir la nostra missió.

La Responsabilitat de les Empreses en el Món Actual i el seu compromís amb els Criteris ESG

En el context actual, les empreses juguen un paper crucial en la determinació del futur global. L’adopció de pràctiques ESG (ambientals, socials i de governança) representa el reconeixement que l’èxit econòmic està estretament vinculat al benestar social i ambiental. Les empreses tenen la responsabilitat de generar un impacte positiu en la societat i en el seu entorn, i aquesta responsabilitat s’ha convertit en un element essencial de la seva identitat i reputació. A més, constitueix un factor distintiu en comparació amb els seus competidors, alguna cosa que els consumidors consideren cada vegada més en triar productes o serveis. Les polítiques ESG de les empreses són fonamentals per a la seva relació amb totes les seves parts interessades.

La incorporació d’aquestes pràctiques ESG en les aliances entre empreses i entitats socials estableix un sòlid vincle entre els objectius socials i empresarials. Aquestes pràctiques permeten a les empreses avaluar i gestionar de manera més sistemàtica i transparent el seu impacte en la societat i el medi ambient. En col·laborar estretament amb organitzacions sense fins de lucre, les empreses poden ampliar la seva influència i recolzar projectes que estiguin alineats amb els seus valors i metes ESG.

Assegurar que aquestes col·laboracions siguin efectives requerirà una avaluació de l’impacte social. Un mesurament precís no sols evidencia la importància de les accions conjuntes, sinó que també possibilita la millora constant. La utilització d’indicadors clau d’acompliment (KPIs) relacionats amb aspectes ambientals, socials i de governança (ESG) facilita l’avaluació de l’avanç cap als objectius en matèria social i ambiental, la qual cosa permet a totes dues parts comprendre de manera més precisa l’abast de la seva contribució. L’elecció adequada d’aquests KPIs ajudarà l’empresa a comunicar de manera més efectiva el seu impacte social.

Desafiaments i Obstacles de les Aliances ESG

Encara que les aliances basades en pràctiques ESG poden tenir un gran impacte, s’enfronten a desafiaments. L’alineació de valors entre empreses i organitzacions sense fins de lucre pot ser complicada. A més, gestionar les expectatives i coordinar esforços pot ser difícil, especialment quan s’estableixen objectius ESG ambiciosos. També és essencial abordar possibles conflictes d’interès i garantir la transparència en les accions i resultats.

En resum, podem concloure que les col·laboracions en el tercer sector han demostrat ser una poderosa força per al canvi social, especialment quan el compromís del sector empresarial es reflecteix mitjançant la incorporació de pràctiques ESG en aquestes aliances. Això representa una nova manera d’involucrar al sector privat en la consecució d’objectius centrats en l’impacte social, com els de les organitzacions sense fins de lucre. A mesura que el tercer sector i el sector privat continuen col·laborant en diverses formes, s’expandeix el potencial per a abordar desafiaments globals, la qual cosa crea un camí cap a un futur més sostenible i inclusiu per a tots.

Des de la Fundació Nous Cims, i específicament des del programa Zing, col·laborem amb empreses que ens ajuden en totes les etapes del nostre projecte, brindant suport als joves als qui atorguem beques, des de la identificació de la seva vocació fins a la seva inserció laboral. Això agrega un toc d’excel·lència al treball que cadascun d’ells realitza, des del moment en què reben la beca fins que troben la seva primera oportunitat laboral.

Totes aquestes empreses contribueixen al nostre programa de diverses maneres, ja sigui finançant beques, proporcionant espais, participant en programes de voluntariat corporatiu, oferint mentoria o impartint xarrades professionals, o obrint les seves xarxes d’ocupació. Aquestes són diverses formes de crear col·laboracions estratègiques que ajuden a generar oportunitats per a joves talentosos que, fins ara, no havien rebut el suport necessari per a desenvolupar el seu potencial.

Veure article complet

Competències transversals a través de l’esport

L’esport ajuda a treballar competències transversals, com el treball en equip, la responsabilitat, l’empatia i la disposició a l’aprenentatge, que són fonamentals en la vida quotidiana i laboral.

El vincle entre aquestes competències i els valors de l’esport és estret, ja que aquest ofereix un escenari per a superar obstacles, gestionar emocions i relacionar-se amb uns altres.

Millora del benestar emocional a través de l’exercici físic

A més dels beneficis físics, l’esport també té un impacte positiu en el benestar emocional dels joves. L’exercici físic pot estimular la salut mental i el desenvolupament cognitiu, millorant l’autoestima i la confiança en un mateix.

No obstant això, durant la pràctica esportiva també poden sorgir emocions negatives que els joves han d’aprendre a controlar. És aquí on la figura del professional que dinamitza les activitats esportives té la seva rellevància, és important comptar amb professionals que ajudin els joves a canalitzar aquestes emocions i, de ser necessari, derivar a un especialista.

Els programes esportius comunitaris són clau per al desenvolupament individual i la inclusió social. Aquests programes actuen com a canalitzadors d’emocions, ofereixen un espai pedagògic i permeten la participació de diferents col·lectius de la comunitat. Perquè això sigui possible, és fonamental comptar amb professionals que ensenyin els valors de l’esport i acompanyin als joves en el seu procés.

L’esport també s’ha convertit en un aliat en la inclusió social, ja que permet als joves interactuar i compartir experiències amb persones d’altres col·lectius, fomentant la tolerància i trencant prejudicis i estereotips. Els programes esportius que tenen objectius pedagògics es converteixen en una mena d’oci educatiu que contribueix a la inclusió social.

En el cas dels joves en risc d’exclusió social, l’oci educatiu que ofereix l’esport els brinda l’oportunitat d’obrir-se a la comunitat. És a través d’aquests espais i eines que se’ls brinda la possibilitat d’integrar-se en la societat i contribuir a la seva millora.

Veure article complet

Aquesta situació condueix a la necessitat de categoritzar i reconèixer les escoles de major complexitat. A Catalunya, segons el Consorci d’Educació, actualment existeixen 329 escoles públiques de màxima complexitat i 309 d’alta complexitat, considerant quatre nivells de classificació: estàndard, intermedi, alt i màxim. Els dos últims es denominen així a causa de la situació socioeconòmica desafiadora de molts dels estudiants, la qual cosa dificulta el seu procés d’aprenentatge. Per a avaluar aquesta situació, s’analitzen dades del Idescat relacionades tant amb els nivells educatius i l’ús de les famílies com amb la proporció de pares i mares sense ocupació, el seu origen en països en desenvolupament o les necessitats educatives especials dels estudiants, amb la finalitat d’identificar famílies en situació econòmica vulnerable i amb un alt risc social.

L’objectiu és dur a terme una discriminació positiva que impliqui l’assignació de recursos humans i materials addicionals per a garantir la igualtat d’oportunitats i el dret a l’educació, en línia amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). En resum, es busca convertir l’educació inclusiva, equitativa i de qualitat en un pilar essencial per a trencar els cicles de pobresa. Aquests objectius estan d’acord amb les prioritats de la Fundació Nous Cims a través del programa ZING, dissenyat per a transformar les vides de joves que no han tingut accés al món educatiu i laboral en igualtat de condicions que altres. Actualment, el programa treballa directament amb 17 instituts de Catalunya d’alta o màxima complexitat, oferint oportunitats a més de 200 dels seus estudiants. Aquestes són les escoles que participen en el programa amb el propòsit d’assegurar i facilitar el seu desenvolupament educatiu i la seva inserció laboral a través de l’exploració de vocacions per a més de 500 joves, atorgant beques d’impacte a més de 1000 beneficiaris i brindant un suport compromès. Per a mi, aquesta és la part més essencial del procés.

L’acompanyament com a element clau per a l’èxit educatiu

La rutina diària d’una escola de màxima complexitat és un desafiament constant, i les seves dificultats les converteixen en punts clau per a crear consciència. Això es deu tant a la diversitat d’estudiants com a l’atenció personalitzada que cada jove necessita. Per als alumnes, l’escola exerceix un paper fonamental, sent el seu espai segur i de creixement que requereix un seguiment individualitzat en el qual l’acompanyament és essencial i imprescindible.

D’aquí la urgència d’incorporar professionals especialitzats i, sobretot, una resposta sòlida per part de les institucions. Garantir l’èxit educatiu sense la col·laboració entre diferents departaments, administracions i organitzacions socials és una tasca impossible. Per tant, treballar en estreta col·laboració amb el personal docent, les famílies, els educadors i, sobretot, els joves és la part més important del procés. Actuar com un pont estable i segur entre les organitzacions socials, les escoles i les famílies és l’únic camí per a ajudar els joves a aconseguir les seves metes. Una atenció conscient, pacient i sensible a les diverses cultures, realitats socioeconòmiques i individualitats és l’única manera d’assolir els objectius. Per tant, és essencial enfortir totes aquestes estructures en l’àmbit educatiu, creant punts de trobada sòlids per a trencar els cicles d’exclusió.

Encara que és evident que la situació econòmica dels joves és un gran obstacle, la situació cultural sovint és encara més rellevant per a entendre els desafiaments que encaren enfront del sistema educatiu. Amb freqüència, aquestes situacions impliquen diferències i codis culturals diferents dels de l’àmbit educatiu. Per això, és essencial parar esment de manera imparcial, assertiva i conscient a tots els codis culturals, a tota la informació proporcionada i, sobretot, brindar suport al llarg de tot el procés per a aplanar el camí.

La importància de la discriminació positiva

És clar que el sistema educatiu públic és essencial per a avançar cap a la igualtat, però com es va esmentar al principi, el sistema en si mateix ja presenta desigualtats. Per tant, és necessari identificar i categoritzar aquests elements de manera objectiva i transparent, com suggereix la Comissió de Treball sobre Centres de Màxima Complexitat del Consell Educatiu Municipal de Barcelona (CEMB). Si bé és essencial identificar-los, s’ha de tenir en compte que aquesta categorització hauria de ser provisional, ja que va en contra de l’objectiu fonamental d’aconseguir la igualtat educativa. No obstant això, en aquest procés, la identificació permet assignar els recursos necessaris per a abordar situacions específiques, com la co-docència, els plans d’ensenyament personalitzats, les aules d’acolliment i una major proporció de professors, així com un sistema de beques eficaç i complet.

És important assenyalar que el Departament d’Educació també estableix que les escoles no són una realitat immutable, per la qual cosa la revisió dels criteris esmentats s’actualitza cada quatre anys. Això genera preocupació entre els equips docents, que temen perdre aquesta categorització i, per tant, els recursos associats, la qual cosa es relaciona directament amb les retallades en educació.

Abordar la igualtat d’oportunitats des del tercer sector

És en aquest punt quan el tercer sector desenvolupa estratègies per a abordar aquests desafiaments, promovent la igualtat d’oportunitats en el sistema educatiu i ajudant els joves a aconseguir les seves metes independentment del seu entorn socioeconòmic. No obstant això, és fonamental reconèixer la importància de les institucions a donar suport a aquestes iniciatives, com s’ha emfatitzat anteriorment.

Veure article complet

L’informe també identifica les següents habilitats com les més demandades pel mercat laboral en 2025:

• Pensament analític i innovació
• Aprenentatge actiu i estratègies d’aprenentatge
• Resolució de problemes complexos
• Pensament i anàlisi crítica
• Creativitat, originalitat i iniciativa
• Lideratge i influència social
• Ús, control i monitoratge de la tecnologia
• Disseny i programació de tecnologia
• Resiliència, tolerància a l’estrès i flexibilitat
• Raonament, solució de problemes i generació d’idees

En el passat, les habilitats tècniques específiques (hard skills) eren les més buscades per les empreses. No obstant això, en aquest nou paradigma, les habilitats toves o soft skills (indirectament relacionades amb l’acompliment laboral) són cada vegada més valorades.

Per a afrontar aquest desafiament, és fonamental invertir en educació. Una educació de qualitat pot reduir les desigualtats i trencar el cicle de la pobresa. És necessari garantir una educació inclusiva i equitativa, així com promoure oportunitats d’aprenentatge continu per a tots.

Aquest objectiu requereix la col·laboració de diferents actors:

• Governs: han de centrar les seves polítiques públiques en l’educació.
• Sector privat: ha d’invertir en àrees on l’administració pública no arriba.
• Organitzacions no governamentals: han de treballar en l’educació dels joves i reforçar les habilitats transversals perquè puguin accedir a ocupacions de qualitat.

No obstant això, existeixen dificultats en l’actualitat. Més del 75% de les empreses de la Unió Europea afirmen tenir dificultats per a trobar treballadors amb les habilitats necessàries, i només el 37% dels adults reben formació de manera regular, segons Eurostat.

ZING Programme és un programa d’ocupabilitat de la Fundació Nous Cims el principal objectiu de la qual és millorar les oportunitats laborals de més de 2.000 joves en situació de vulnerabilitat que han participat en el programa. Això s’aconsegueix a través del descobriment vocacional, l’accés a estudis posteriors a l’obligatorietat i el suport personalitzat. El programa s’enfoca en el desenvolupament de les competències transversals més demandades en el mercat laboral, ampliant així les opcions per a accedir a ocupacions de qualitat.

El rol de la comunitat és fonamental en el procés formatiu i inserció laboral dels joves. Una comunitat és un grup de persones que comparteixen un objectiu comú. En el cas del Programa ZING, l’objectiu és ajudar a tots els joves de la xarxa a aconseguir una ocupació vocacional de qualitat mitjançant:

a) Reforçant les competències transversals més demandades pel mercat laboral.
b) Construint noves relacions personals i professionals que enriqueixin la seva xarxa de contactes per a assolir l’èxit educatiu i professional.

Impulsem una sèrie d’activitats i serveis basats en el treball per competències i en tres palanques estratègiques:

1. Lifelong learning: La formació dels joves no es deté en finalitzar els seus estudis. En la nostra societat en constant canvi, és essencial continuar aprenent al llarg de la vida. Això es confirma en l’informe “Why lifelong learning is essential for modern society” de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE). Totes les activitats proposades als joves de la xarxa ZING, sigui en format en línia o presencial, són dirigides a treballar les competències més demandades per les empreses.
2. Networking: Fomentem la creació de relacions personals i professionals a través d’activitats lúdiques, esportives i de la plataforma digital comunitària ZINGLAND.
3. Compromís social: Empoderem als joves perquè siguin líders responsables i contribueixin a construir una societat més justa.

Veure article complet