Sense categoria

El món laboral està en constant moviment. El que ahir era una professió de futur, avui ja és una realitat. Enmig d’aquest escenari tan canviant, una formació tècnica i professional de qualitat i orientada a potenciar les competències tècniques i transversals (FP) pot ser una peça clau, un pont per a poder desenvolupar una experiència professional satisfactòria tant per a l’empresa com per als joves. 

En la dècada dels 90 i 2000, la formació tècnica era, sovint, una opció secundària, no era una elecció vocacional; però avui dia ofereix una formació de qualitat que respon directament a les necessitats del mercat. Sectors com la tecnologia, la salut o les energies renovables, l’economia circular, la gestió del reciclatge… entre altres matèries; creixen a molta velocitat i necessiten talent amb coneixements pràctics.

Connectant el talent amb les oportunitats

Què tenen en comú un programador de software, un tècnic d’instal·lació de plaques solars i un auxiliar d’infermeria? Tots ocupen llocs que fa uns anys a penes existien o tenien una demanda a escala macroeconòmica molt de menor. Ara són professions altament demandes a les quals es pot accedir a través d’una formació tècnica sòlida i enfocada. 

Aquesta connexió no és casualitat. L’FP ha sabut adaptar-se, creant itineraris formatius que responen directament a les vacants dels nous sectors. Vegem alguns exemples sobre com s’ha fet realitat.

El sector tecnològic és un gegant que no para de créixer. Des del desenvolupament d’aplicacions fins a la ciberseguretat. El desenvolupament dels núvols per a l’emmagatzematge d’informació o l’anàlisi de dades, les empreses busquen perfils molt variats. Així que cicles formatius com el Grau Superior en Desenvolupament d’Aplicacions Multiplataforma (DAM) o Administració de Sistemes Informàtics en Xarxa (AGAFAR) preparen als joves amb habilitats demandades. Aprenen llenguatges de programació, a gestionar bases de dades i a protegir sistemes informàtics. 

De manera que el resultat són joves que acaben la seva formació i haurien de poder accedir a llocs d’ocupació de qualitat. I les empreses, per part seva, aconsegueixen el talent que necessiten per a continuar innovant i creixent. 

També l’àmbit de la salut i el benestar de les persones s’ha vist implicada la cultura de les cures. La societat cada vegada és més conscient de la importància de la salut, tant física com mental. L’envelliment de la població, la fragilitat de les persones majors, així com l’atenció personalitzada davant els nous reptes sanitaris, han disparat la necessitat de professionals amb altes habilitats socioemocionals en l’àmbit de les cures. 

El sector de les cures i la dependència demanda, cada cop mé,s a tècnics en cures auxiliars d’infermeria, auxiliars de farmàcia o especialistes en emergències sanitàries que mai. Formacions com el Grau Mitjà en Cures Auxiliars d’Infermeria (TCAE) ofereixen una combinació de teoria i, sobretot, moltes hores de pràctiques. Això permet als estudiants no sols adquirir coneixements, sinó també desenvolupar l’empatia i les habilitats pràctiques imprescindibles per a cuidar d’altres persones. 

D’aquesta manera, el sistema sanitari reforça el seu sistema de professionals i les persones joves troben una professió amb una alta ocupabilitat.  

La transició ecològica cap a les energies renovables fa uns anys que és una realitat. I per a dur-la a terme, fan falta mans expertes que sàpiguen gestionar les noves fonts d’energia. Per exemple, la demanda d’instal·ladors de plaques solars, especialistes en energia eòlica o en eficiència energètica s’ha multiplicat sent una de les formacions més demandades i amb una major inserció laboral de qualitat. 

Per aquesta raó, en els últims anys, han sorgit nous cicles formatius centrats específicament en les energies renovables. Aquests programes ensenyen als i les joves tot el necessari sobre tecnologies netes, des de la instal·lació fins al manteniment.

Més enllà de l’ocupació: una oportunitat de creixement vital

La connexió entre la formació tècnica i el mercat laboral va molt més allà de simplement cobrir una vacant. Per a moltes persones joves, és una palanca de canvi personal i professional que incideix en la seva trajectòria vital. 

Aprendre una professió de manera pràctica i veure que ets capaç d’exercir un treball genera una enorme autoconfiança i autonomia.

Un esforç compartit

Que aquesta connexió funcioni tan bé, és el resultat del treball conjunt de molts actors:

• Centres educatius que actualitzen els seus plans d’estudi i escolten el que necessita el mercat.
• Empreses que obren les seves portes per a acollir a estudiants en pràctiques, entenent que són una inversió en talent futur.
• Educadors i educadores que acompanyen als i les joves, no sols ensenyant una matèria, sinó també transmetent-los confiança.
• Entitats socials que creguin ponts i ofereixen suport perquè cap persona jove es quedi enrere. 

En definitiva, la formació tècnica s’ha revelat com una eina molt potent per a generar oportunitats i respondre als reptes d’un món en constant evolució.

L’educació es presenta sovint com una carrera de fons on l’esforç individual ho és tot. No obstant això, la realitat és més complexa. La línia de sortida no és la mateixa per a tothom. Molt abans de trepitjar una aula o de pensar en la universitat, les oportunitats ja han començat a repartir-se de manera desigual. L’entorn familiar i, en concret, el nivell educatiu dels pares, dibuixa un mapa de possibilitats que pot marcar el recorregut professional i vital per a tota la vida.

Un recent informe de l’OCDE posa xifres a aquesta realitat: el punt de partida familiar és un factor decisiu en el futur acadèmic i vital dels i les joves. No es tracta de la falta de talent o de ganes, ni tampoc de capacitats o coneixements, sinó d’un sistema on tant les barreres com l’absència de referents tenen un pes enorme. Afrontar aquesta desigualtat no és només una qüestió de justícia social, que ho és, sinó també és una aposta ferma per a invertir en el potencial de la nostra societat.

El ressò de l’educació familiar en el futur

Les oportunitats educatives d’una persona jove estan fortament lligades a les quals van tenir els seus pares. Segons l’informe de l’OCDE, aquesta connexió crea una bretxa significativa que es manifesta des de molt primerenc.

Les xifres a Espanya són un reflex d’aquesta situació:

• Tres de cada quatre fills i filles de pares amb estudis universitaris aconsegueixen accedir a la universitat o a un cicle de Formació Professional (FP) de grau superior.
• Per contra, aquesta xifra es desploma a menys del 30% quan els pares no van completar l’Educació Secundària Obligatòria (ESO).

Aquesta estadística revela una transmissió intergeneracional de la desigualtat. No és un veredicte sobre la capacitat individual, sinó la conseqüència d’un entorn amb menys recursos, referents i eines per a navegar un sistema educatiu que sovint pot ser complex i descoratjador.

Més enllà de les aules: l’impacte en la salut, l’ocupació i el benestar

El nivell educatiu assolit no sols determina les opcions professionals, sinó que té un impacte directe en pràcticament totes les àrees de la vida. La bretxa que comença en l’educació s’expandeix i afecta als ingressos, la salut i la satisfacció personal.

1. La diferència salarial

El nivell d’estudis és un dels factors que més influeix en el potencial d’ingressos. A Espanya, una major formació es tradueix directament en un major poder adquisitiu.

• Una persona amb estudis superiors (universitat o FP de grau superior) gana, de mitjana, un 49% més que algú amb estudis mitjans.
• La diferència és encara més aclaparadora si la comparem amb els qui només tenen l’ESO: l’avantatge salarial ascendeix al 76%.

Aquesta dada demostra que l’educació és una de les palanques més potents per a la mobilitat social, permetent trencar cicles de precarietat econòmica.

2. Benestar i salut

La connexió entre educació i salut és sorprenentment forta. Un major nivell educatiu sol anar de bracet d’un major coneixement sobre hàbits saludables, millors condicions laborals i un accés més eficaç als serveis sanitaris.

• El 51% de les persones amb estudis superiors afirma gaudir de molt bona salut.
• Aquesta percepció positiva baixa fins al 29% entre els qui no van finalitzar l’ESO.

La formació proporciona eines per a prendre millors decisions sobre el propi benestar, generant un impacte durador en la qualitat de vida.

3. Accés a l’ocupació

En un mercat laboral competitiu, les taxes d’ocupació varien dràsticament segons el nivell formatiu, sent l’educació la millor assegurança contra la desocupació.

• La taxa d’ocupació per als qui tenen estudis superiors és del 84%.

• En canvi, per a aquells que només van acabar l’ESO, la taxa d’ocupació es redueix al 62%.

Tenir una formació superior no sols augmenta les probabilitats de trobar treball, sinó que també obre la porta a ocupacions de major qualitat, amb més estabilitat i millors condicions.

La formació una palanca per a igualar la línia de sortida

El talent està repartit pertot arreu, però les oportunitats no. Per això, per a construir un futur més just és necessari intervenir directament en aquells contextos vulnerabilitzats on les barreres són més estructurals i impacten negativament en les oportunitats dels i les joves. No podem canviar el punt de partida de cada jove, però sí que podem oferir el suport necessari perquè arribin a la meta que es proposin.

L’objectiu és clar: que l’educació no sigui un privilegi heretat, sinó una oportunitat real i accessible per a totes. Aquest acompanyament ha de partir d’un enfocament integral entre administracions, entitats socials… basat en un tracte pròxim i personalitzat.

Referències:

• https://elpais.com/educacion/2025-09-09/la-ventaja-de-ser-hijo-de-universitario-tres-de-cada-cuatro-alcanzan-educacion-superior-lo-que-les-proporciona-mejor-salario-y-salud.html  
• https://www.oecd.org/en/publications/education-at-a-glance-2025_1c0d9c79-en.html  

Acompanyar a les persones joves des de la pregunta i l’escolta activa

Sara Ortega, Project Manager Acompanyament i Caterina Ponte, tècnica de mentoria del programa Zing.

Parlar de joventut és explorar un territori d’infinites possibilitats, desafiaments i oportunitats de creació. No obstant això, moltes vegades la societat i, particularment, els programes dirigits a joves, tendeixen a mirar-los des d’una perspectiva adult cèntrica. Aquest enfocament està basat en estàndards de vida heretats de generacions passades, que projecten trajectòries lineals com les d’obtenir una educació formal, una ocupació estable i aconseguir fites de manera predictible. El problema? El món actual no funciona així. La velocitat dels canvis, la precarietat laboral i la incertesa que caracteritza la nostra època exigeixen noves maneres d’acompanyar a les persones joves.

En lloc de veure aquests camins com a simples trajectòries cap a un determinat destí (com la inserció laboral), és clau reconèixer que aquests són processos dinàmics i únics. Al llarg d’ells, les persones joves no sols desenvolupen habilitats tècniques, sinó que també reconfiguren la seva identitat, qüestionen rols socials i redescobreixen el seu lloc en el món. Aquest enfocament requereix una mirada que celebri la diversitat d’experiències i col·loqui a cada jove com a protagonista en la construcció del seu futur.

Reescriure relats, trencar motlles

Les joventuts d’avui enfronten una doble tasca. D’una banda, poden estar sotmeses a pressions externes per a complir amb expectatives que no necessàriament reflecteixen els seus valors. Per un altre, tenen el desafiament d’imaginar i construir noves narratives sobre qui són i com desitgen avançar en els seus projectes de vida. Aquestes noves històries exigeixen adaptabilitat, obertura i una visió crítica capaç de desafiar models que ja no corresponen amb la realitat que vivim.

En aquest context, l’acompanyament humà i significatiu resulta fonamental. Això no es tracta només d’oferir eines, sinó de promoure un espai en el qual les joves se sentin legitimades per a decidir, equivocar-se, aprendre i crear. Aquest tipus d’acompanyament no té com a meta dirigir-les cap a un objectiu invariable, sinó caminar al costat d’elles com a aliades. Així, la pràctica es converteix en un intercanvi d’aprenentatges en el qual totes dues parts creixen.

L’escolta activa i el poder de la pregunta

Un element clau en aquesta pràctica transformadora recau en la capacitat de formular preguntes que convidin a la reflexió, així com en l’habilitat d’escoltar de manera empàtica i activa. Es tracta de donar espai a l’autonomia i al pensament crític. A continuació, compartim suggeriments per a entrenar aquestes competències:

Com formular millors preguntes?

1. Conèixer primer

Cada bona pregunta sorgeix de l’empatia i la comprensió genuïna. Abans de preguntar “Què et motiva?”, assegura’t d’haver explorat els interessos i preocupacions de la jove.

2. Fer preguntes obertes

Preguntes com “Què somies per al teu futur?” permeten a les joves connectar amb els seus desitjos més profunds i reconèixer-se com a protagonistes actives de les seves pròpies vides.

3. Evitar enfocaments directius o judiciosos

Opta per preguntes col·laboratives com “Què podem fer per a treballar junts cap a aquest objectiu ara?” en lloc de judicis com “Per què no vas aprofitar aquesta oportunitat?”.

4. Adaptar el llenguatge

Parla en termes que s’alineïn amb la forma en què la jove entén el món, mantenint un to pròxim i respectuós.

Pràctiques per a exercitar l’escolta activa

1. Escoltar amb empatia

Intenta comprendre les emocions i perspectives de l’altra persona; per exemple, “Entenc que aquesta situació t’ha frustrat. Vols compartir una mica més sobre el que sents?”.

2. Escoltar sense emetre judicis

Un enfocament lliure de crítiques fomenta la confiança. Canvia respostes crítiques per frases com “Com creus que podríem enfrontar això juntes?”.

3. Utilitzar el silenci

Donar temps per a la reflexió és poderós. Fes una pregunta i espera sense interrompre, deixant que la jove processi i arribi a les seves pròpies conclusions.

4. Reforçar de manera positiva

Frases com “El que estàs dient és realment important” o gestos d’assentiment demostren interès i validen les seves aportacions.

5. Adoptar una actitud exploradora

Per a evitar malentesos, reformula el que et compten: “Llavors, el que entenc és que…” Això no sols ajuda a aclarir detalls, sinó que reforça el compromís en el diàleg.

Un nou enfocament

Acompanyar a les persones joves implica molt més que guiar-les cap a un objectiu definit; significa reimaginar junts noves maneres de construir el present. Aquest tipus d’acompanyament basat en la curiositat activa i el diàleg reconeix a les joventuts no com un futur distant, sinó com un present ple d’acció i impacte. Es tracta d’una pràctica profundament transformadora, tant a nivell personal com col·lectiu.

En obrir portes a converses honestes, humanes i inclusives, ajudem les joves a entendre que no existeixen respostes úniques ni camins lineals. Elles tenen el dret i la capacitat de dissenyar, desfer i refer el seu trajecte vital.

La importància d’incloure la mirada interseccional en els projectes de mentoria social

Meritxell Puértolas, Tècnica de mentoria del Programa Zing; i Laura Prego, Project Manager del Programa Zing.

És important incloure la mirada interseccional en els projectes de mentoria social per a promoure l’equitat, el respecte a la diversitat i la inclusió. La interseccionalitat ens convida a comprendre com diverses identitats i factors interactuen en contextos de poder i opressió, i com aquestes diferències influeixen en les experiències de les persones.
En aplicar la mirada interseccional en els programes de mentoria social, es poden dissenyar intervencions més inclusives i respondre de manera efectiva a les necessitats específiques de cada individu. És fonamental reconèixer els privilegis i opressions presents en la societat per a generar espais segurs on cada persona pugui ser escoltada i respectada.
La mentoria social no sols busca acompanyar a les persones, sinó també fomentar comunitats implicades i solidàries, promovent la participació i l’intercanvi d’idees. A través d’aquesta pràctica, s’aspira a construir relacions basades en el respecte mutu, la diversitat i la cohesió social.
En resum, integrar la perspectiva interseccional en els projectes de mentoria social és fonamental per a promoure la justícia social, la transformació comunitària i la construcció d’identitats inclusives i obertes al diàleg.

El nivell d’estudis de les persones: un factor determinant en la salut i l’esperança de vida?

La formació acadèmica que assoleix una persona pot definir les seves condicions vitals, per aquest motiu, reduir l’abandonament escolar prematur pot ser un factor clau en l’esperança de vida de la societat.

Lali Bueno, Tècnica de formació del Programa Zing; i Verónica González, Project Manager del Programa Zing.

El nivell d’estudis pot ser un factor determinant en l’esperança de vida i la salut, i això és especialment rellevant en contextos socioeconòmics vulnerables, on l’educació no sols influeix en el benestar individual, sinó també en el desenvolupament de comunitats senceres.

Les dades evidencien que l’educació exerceix un paper fonamental en la millora de les condicions de vida i el benestar econòmic de les persones, proporcionant eines i coneixements que permeten als individus accedir a millors ocupacions i, per tant, a una qualitat de vida superior.

No obstant això, és alarmant que l’abandó escolar prematur sigui més prominent en llars desfavorides, la qual cosa no sols redueix les oportunitats futures d’aquests joves, sinó que també afecta directament el seu desenvolupament vital i les seves perspectives a llarg termini. Aquest fenomen crea un cicle de pobresa que es perpetua al llarg de les generacions. L’evidència suggereix que els individus amb un nivell d’educació més alt tenen una esperança de vida més llarga, millors condicions de vida, i una salut en general més robusta, ja que solen estar més informats sobre hàbits saludables i accés a serveis de salut.

Encara més, les persones amb un nivell educatiu més baix perceben la seva salut com a pitjor, la qual cosa pot influir en el seu benestar emocional i psicològic, creant una sensació de desesperança. Aquest article destaca la importància de la prevenció de l’abandó escolar prematur com a tasca crucial per a millorar les condicions de vida i la salut de futures generacions. Fomentar un entorn educatiu inclusiu i accessible és fonamental per a trencar el cicle de desavantatge i assegurar que tots els joves tinguin l’oportunitat d’aconseguir el seu màxim potencial.

Una avaluació holística dels acompanyaments de mentoria

Alba López Martínez i Víctor González Núñez, Tècnica de mentoria i Coordinador de l’eix d’acompanyament.

La mentoria socioeducativa s’ha consolidat com una eina fonamental, encara que el seu impacte ha estat poc avaluat empíricament. Durant el primer Congrés de la Xarxa Iberoamericana de Mentoria (RIMI), es va destacar la importància d’avaluar aquests processos per a mesurar el seu impacte real i millorar contínuament.

Per a abordar aquesta necessitat, el projecte de Mentoria Zing va desenvolupar l’Índex de Qualitat dels Acompanyaments (IQA), basat en 25 indicadors clau. Aquests indicadors inclouen dades objectives com la durada de la relació i el nombre de trobades, així com avaluacions del jove i del mentor.

L’IQA facilita la interpretació dels escenaris, la justificació davant finançadors i la comparació entre diferents projectes. Encara que l’autoavaluació pot presentar biaixos, es complementa amb avaluacions qualitatives per a obtenir una visió més completa.

Creat durant el curs 21/22, l’IQA ha estat millorat anualment per a obtenir resultats més precisos i útils. Aquesta eina és essencial per a avaluar l’impacte i la qualitat de les relacions de mentoria, proporcionant una visió objectiva que contribueix a l’èxit dels programes de mentoria socioeducativa.

Una mirada social a l’Abandonament escolar Prematur (AEP)

Berta Viader, Tècnica de formació Programa Zing; i Clara Vicente, Project Manager Programa Zing

El recent informe PISA 2022 ha tret a la llum desigualtats regionals en l’educació espanyola, generant un debat entorn de la qualitat de la mateixa i els nombrosos factors que l’afecten. Dins d’aquest context, és essencial abordar el problema de l’Abandó escolar Prematur (AEP). Per això, hem estudiat les dades més actuals a nivell europeu i espanyol, i examinat les seves causes, conseqüències i possibles solucions.

Què és l’AEP a Espanya?

L’AEP es refereix al percentatge de joves de 18 a 24 anys que, malgrat haver conclòs l’Educació Secundària Obligatòria (ESO), no continuen amb els seus estudis postobligatoris.

Les situacions que causen l’AEP són diverses i poden ocórrer en diferents moments: durant l’ESO, en la transició a l’educació postobligatòria o durant l’etapa postobligatòria (Curran i Montes, 2022).

Encara que la taxa d’AEP a Espanya ha decrescut un 10% en els últims deu anys, les dades continuen sent alarmants i superen la mitjana europea. Amb un índex d’AEP de 13,9% en 2022, Espanya és el segon país europeu amb més índexs d’AEP, només per darrere de Romania.

Per què ocorre l’AEP?

La problemàtica de l’AEP és complexa i multifacètica, i no pot ser atribuïda únicament a les habilitats o mèrits individuals dels joves. S’han de considerar factors estructurals com el nivell d’ingressos, gènere, nacionalitat, lloc de residència, estructura familiar, entre altres.

Un estudi recent a Catalunya va trobar que existeix una relació directa entre els recursos econòmics familiars i la taxa d’AEP (Curran i Montes, 2022). L’abandó escolar se situa principalment en els joves de major vulnerabilitat econòmica i social, i es troba profundament vinculat a la desigualtat social i estructural.

Com afecta l’AEP?

L’AEP té conseqüències a nivell individual i comunitari. Abandonar els estudis primerencament afecta al desenvolupament personal dels joves i a les seves oportunitats laborals futures. A més, perpetua la desigualtat socioeconòmica en les poblacions amb menors ingressos per càpita.

Com podem abordar l’AEP?

Per a afrontar l’AEP és necessari reduir les desigualtats socials que afecten la continuïtat educativa dels joves en situació de vulnerabilitat. Des del Programa ZING, proposem tres vies principals: l’orientació professional primerenca i personalitzada, beques econòmiques no meritocràtiques i l’acompanyament individualitzat durant l’etapa formativa.

A més, per a entendre millor l’AEP és fonamental obtenir dades específiques sobre la realitat social i educativa dels joves i el seu benestar subjectiu. Per això, en ZING Programme hem iniciat un estudi de recerca que ens permetrà identificar patrons associats amb l’AEP i dissenyar accions per a mitigar els seus efectes.

La importància de desenvolupar programes d’ocupabilitat flexibles per a joves provinents de contextos socioeconòmics vulnerables.

Arianna Ranesi Murillo, Tècnica ZING Beques, Àrea Ocupabilitat

Sempre que decidim estudiar, estem realitzant una inversió. La importància i l’abast d’aquesta inversió, ja sigui en termes de temps, recursos o diners, seran determinats per diversos elements, com la durada del programa acadèmic, la complexitat dels estudis o el seu cost econòmic. Per tant, l’elecció d’una trajectòria educativa estarà fortament influenciada per la capacitat d’inversió de cada persona o família.

Quan es tracta de triar un camí educatiu, els joves han de comptar amb cert capital econòmic que pugui suportar no obtenir beneficis o retardar la seva obtenció a curt termini. Aquells que necessitin rendibilitzar ràpidament la seva inversió educativa no podran assumir aquest cost i és més probable que acabin els seus estudis després de cursar un Grau Mitjà i no arribin a accedir a un Grau Superior o cursar estudis universitaris. Fins i tot dins de la mateixa universitat, poden optar per un itinerari acadèmic menys costós.

És important considerar també la capacitat d’aprofitar la formació que es desitja cursar. Perquè un jove pugui fer un ús efectiu dels recursos educatius, és necessari que compti amb condicions socials, escolars i familiars bàsiques que li brindin l’estabilitat suficient per a dedicar-se a la seva formació acadèmica (Vallvé, 2015). Quan aquestes condicions favorables no estan garantides, augmenta el risc associat a la inversió, ja que no podrà destinar exclusivament els seus recursos (temps, dedicació, esforç, etc.) a superar els seus estudis. Com s’esmenta en l’informe sobre “Abandó escolar Prematur de la Fundació Bofill”, els estudiants provinents d’entorns amb majors recursos econòmics presenten taxes d’abandó per sota de l’1%, mentre que aquells que provenen de contextos més vulnerables ho fan en gairebé un 20%.

Aquí és on es destaca una altra forma de desigualtat que sovint es passa per alt: la capacitat d’afrontar el fracàs. És a dir, tenir la certesa de comptar amb una opció alternativa en cas de no aconseguir l’èxit (com prolongar els anys d’estudi, repetir assignatures, canviar d’itinerari o de centre) ens situa en un escenari molt més suportable que aquell en el qual ens trobaríem si no tinguéssim aquesta opció. En avaluar ràpidament els costos, aquells que saben que no tenen una opció B (i necessiten garantir l’èxit de la seva inversió) és més probable que triïn un camí més segur. Per tant, cometre errors també es converteix en un privilegi.

Basant-nos en l’anterior, es pot afirmar que un programa de beques dirigit a joves en situació de vulnerabilitat econòmica i social, que tingui en compte aquesta premissa i sigui més tolerant davant possibles errors, tindrà un impacte més significatiu en la lluita contra les desigualtats socials i educatives. Tal com afirmen Mullainathan i Shafir, “(un programa flexible) possibilita que les oportunitats concedides a les persones s’ajustin a l’esforç que li dediquen i a les circumstàncies que afronten. No elimina la necessitat de treballar intensament, més aviat permet que aquest esforç intens doni millors resultats als qui responen al desafiament.” (Mullainathan i Shafir, 2016). En conclusió, com més flexible sigui l’ajuda, més riscos podrà assumir el jove, la qual cosa li permetrà optar per inversions acadèmiques més prometedores que finalment l’encaminaran cap a sectors laborals nous i millors, i així trencar el cicle de desigualtat del qual provenia, o almenys no impedir-ho.

Laura Herrando, Project Manager de Zing Inserció laboral, Àrea d’Ocupabilitat

La intermediació laboral és un procés que busca facilitar la connexió entre ocupadors i treballadors, amb l’objectiu de trobar un ajust entre les necessitats del mercat laboral i les habilitats dels candidats. Actua com un pont entre tots dos grups i és especialment important per als col·lectius vulnerables que enfronten desafiaments addicionals en buscar ocupació. A Espanya, el problema de la desocupació estructural és especialment rellevant, especialment entre els joves, amb taxes de desocupació més altes que la mitjana de la Unió Europea i dels països membres de l’OCDE.

Segons el Consell Econòmic i Social, només una de cada quatre persones desocupades acudeix als serveis d’ocupació i aquests gestionen menys del 5% de les vacants. Per tant, la cerca d’ocupació es concentra principalment en portals d’ofertes online i contactes personals.

La nova Llei d’Ocupació, Llei 03/2023, té com a objectiu millorar l’ocupabilitat i la intermediació laboral. La futura Agència Espanyola d’Ocupació s’espera que millori l’impacte dels serveis públics d’ocupació i publiqui una “taxa d’intermediació” oficial per a mesurar la seva evolució.

La intermediació laboral enfronta desafiaments en la inserció laboral de col·lectius vulnerables, com l’estigma i la discriminació, l’accés limitat a recursos educatius i la falta de consciència sobre oportunitats laborals. A més, és important que els processos d’intermediació siguin àgils per a satisfer les demandes de les empreses.

Des de la Fundació Nous Cims hem desenvolupat una eina tecnològica que utilitza la intel·ligència artificial per a connectar oportunitats laborals amb candidats de manera pràcticament immediata a través de Whatsapp. Això permet una difusió àgil i proactiva de les ofertes i una resposta immediata dels usuaris, la qual cosa agilitza el procés de preselecció i derivació de candidats.

Hannes Brandt, Programme Manager ZING Vocació, Àrea d’Ocupabilitat

Maria Rosal, Project Manager ZING Vocació, Àrea d’Ocupabilitat

En un context de ràpids canvis socials i tecnològics, l’orientació vocacional es presenta com a crucial per a preparar als joves davant la incertesa laboral. És important invertir en aquest àmbit com un enfocament estratègic per a guiar a les futures generacions en un mercat laboral imprevisible i dinàmic.

Els canvis accelerats en la societat i la tecnologia provocaran l’obsolescència d’uns certs camps professionals i l’emergència de nous, dificultant el seu seguiment per part del sector educatiu. Les trajectòries professionals ja no són lineals, i l’èxit laboral depèn cada vegada més de l’adaptabilitat i l’aprenentatge continu.

Organitzacions internacionals, com la Comissió Europea i la UNESCO, criden de manera unànime a augmentar la inversió en orientació professional. Se subratlla que l’orientació no ha de ser un apèndix de l’educació, sinó un component essencial per a donar propòsit a la formació, ajudant els estudiants a identificar els seus interessos i metes professionals.

En el context espanyol, es destaca la importància d’una orientació sistemàtica i d’alta qualitat per a promoure la igualtat d’oportunitats i combatre l’abandó escolar prematur. A Catalunya, encara que s’han implementat mesures per a abordar aquest problema, s’assenyala que les inversions actuals poden no ser suficients, considerant els costos significatius associats a l’abandó i canvi de carrera dels estudiants en les universitats espanyoles.

La importància de reconèixer la labor dels orientadors i les limitacions que enfronten

L’alta càrrega de responsabilitats i la falta de temps obstaculitza als orientadors poder brindar una orientació adequada als alumnes. Els canvis profunds en l’entorn educatiu i laboral requereixen no sols una millora quantitativa en l’orientació professional, sinó també estàndards qualitatius nous. És important que hi hagi col·laboració entre diversos actors, com a docents, tutors, famílies i l’entorn escolar, per a proporcionar una orientació més efectiva.

És necessari adaptar l’orientació a les demandes actuals del món laboral postobligatori. Igual que en un sistema sanitari, és crucial que s’inclogui professionals especialitzats en diferents àrees i una coordinació efectiva entre actors clau. Advocant per una orientació que s’adapti a la realitat canviant i s’integri de manera contínua al llarg de tota la vida professional.

La bretxa entre el sector educatiu i el món professional

La bretxa existent entre el sector educatiu i el món professional està evidenciada per la falta de familiaritat dels joves amb diverses professions. És important poder establir una connexió constant entre l’escola i el món professional, proposant models com els Gatsby Benchmarks a Anglaterra i el World of Work als EUA.

Serà necessari establir un marc comú que permeti als joves conèixer-se a si mateixos, identificar els seus interessos vocacionals i adaptar-se a un món laboral en constant canvi. I que hi hagi una col·laboració entre actors locals, com a municipis i entitats empresarials, per a facilitar aquesta connexió.

En resum, el redisseny i enfortiment de l’orientació és urgent davant els canvis socials i tecnològics. Per això, requereix un enfocament holístic, on l’orientació sigui un sistema complementari que involucri a experts, el món professional, l’entorn escolar i actors locals, amb un marc comú, però una coordinació local o regional. La implementació reeixida requerirà voluntat de canvi, diàleg i cooperació entre totes les parts involucrades.