Autoria: Relmu Gedda. Sociòleg, màster en educació i avaluació educativa per la Universitat de La Frontera (Xile), i doctor en sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Les seves àrees de recerca són les polítiques d’inclusió i accés a l’educació, les reformes reguladores i els fenòmens vinculats a les trajectòries educatives en contextos de desigualtat social. relmu.gedda@uab.cat
Abandonamnet i vinculació escolar: una mirada dual
Quan parlem de l’abandonament escolar prematur (AEP), solem pensar en els qui deixen els estudis, però per a arribar a aquest punt, normalment es recorre un camí molt llarg en el qual s’entrecreuen diferents eixos de desigualtat i d’escassetat d’oportunitats. Una manera de lluitar contra el AEP és aconseguir que l’estudiantat mantingui alts nivells de vinculació amb l’àmbit educatiu. La vinculació escolar inclou els aspectes conductuals (assistir i participar), els emocionals (sentir-se part i valorar el que es fa) i els cognitius (implicar-se en l’aprenentatge), segons Fredricks, Blumenfeld i Paris (2004). Quan alguna d’aquestes dimensions falla, el risc de desenganxament augmenta, encara que no sempre es tradueixi en un abandó immediat. De fet, Curran (2017) va documentar com els i les joves es desvinculen progressivament de l’escola sense que el sistema el detecti, perquè continuen assistint i no s’activen alarmes ni es produeixen conflictes. Així, centrar la mirada només en els qui es van impedeix veure als qui es queden sense estar del tot vinculats.
Els perfils coneguts: qui abandonen més
Les dades són clares respecte dels perfils de major risc d’abandó. A Espanya, la taxa de AEP se situa entre les més altes d’Europa i afecta de manera major als nois: a Catalunya, un 17,1% dels nois abandona en 4t d’ESO, enfront d’un 12,7% de les noies, una bretxa d’entre 3 i 6 punts que s’ha mantingut estable durant almenys set cursos (Zancajo i Bueno, 2026). A aquestes diferències de gènere se sumen altres variables ben documentades: l’origen socioeconòmic, el perfil migratori i el nivell educatiu familiar condicionen fortament les trajectòries escolars (Tarabini, 2017). Fins aquí, el retrat és conegut: abandonen més els nois, l’alumnat d’origen migrant i els qui provenen de llars amb menys recursos.
.
Les dades de ZING afegeixen: la desvinculació silenciosa de les noies
En el programa ZING, es realitzen una sèrie de qüestionaris aplicats a aquest context que mesuren tres àmbits: la vinculació escolar de l’alumnat, el seu benestar subjectiu i les seves competències socioemocionals. Els resultats del curs 2024-2025 (n=1.292 estudiants) introdueixen un matís important al plantejat prèviament. El gènere resulta ser la variable amb major impacte en el benestar subjectiu de l’alumnat, però en una direcció que no es correspon amb els perfils d’abandonament: són les noies els qui puntuen significativament més baix, sobretot en el component intrapersonal (autoestima, seguretat en si mateixa, satisfacció vital). En aquest sentit, del grup d’estudiants amb nivells més baixos de vinculació i benestar, el 70,6% són noies. No obstant això, la taxa d’abandonament del programa és a penes del 4,8%, i cap alumne o alumna amb alta vinculació o alt nivell de benestar, va abandonar.
És a dir, les noies no es van, però tampoc estan del tot bé ni a gust. Aquest és un tipus de desvinculació més silenciosa, una forma de desenganxament que no s’expressa en absentisme ni en conflicte dins de l’aula o els espais escolars (Curran, 2017), sinó en un replegament emocional difícil de detectar amb els indicadors habituals. Dades recents com el Baròmetre d’UNICEF (2024) confirmen que, en aspectes com la “tristesa” o la “llibertat per a fer el que vull”, les noies presenten resultats menors que els nois (22% vs 13% en el primer cas i 48% vs el 59% en el segon).
És important activar les alarmes i prestar tota l’atenció possible als senyals més silenciosos.
Finalment, encara que aquestes dades il·luminen una dimensió de gènere que pot quedar invisible, no esgoten la complexitat del problema. Les desigualtats educatives es construeixen en la intersecció de múltiples eixos (origen social, classe, perfil migratori, territori), que no sempre queden reflectits en totes les fonts ni en tots els indicadors. El que vam mostrar aquí és una peça del trencaclosques, que pretén que s’incrementin els esforços per a avançar cap a una major equitat i justícia en el camp educatiu.
Referències
Curran, M. (2017). ¿Qué lleva a los jóvenes a dejar los estudios? Explorando los procesos de (des)vinculación escolar desde una perspectiva de clase y género. https://ddd.uab.cat/pub/tesis/2017/hdl_10803_405662/mcf1de1.pdf
Fredricks, J. A., Blumenfeld, P. C. y Paris, A. H. (2004). School engagement: Potential of the concept, state of the evidence. Review of Educational Research, 74(1), 59-109. https://doi.org/10.3102/00346543074001059
Tarabini, A. (2017). L’escola no és per a tu: el rol dels centres educatius en l’abandonament escolar. Fundació Jaume Bofill. https://www.equitat.org/publicacions/lescola-no-es-tu
UNICEF Comité Español. (2024). Barómetro de Opinión de la Infancia y la Adolescencia 2023-2024. UNICEF España. https://www.unicef.es/sites/unicef.es/files/communication/Barometro-infancia-2023-2024.pdf
Zancajo, A. y Bueno, C. (2026). L’abandonament escolar a secundària: Radiografia d’un estancament. Fundació Equitat.org. https://www.equitat.org/publicacions/labandonament-escolar-a-secundaria-radiografia-dun-estancament