Alba López, Tècnica ZING Mentoria, Àrea d’Ocupabilitat
La qüestió de les competències és actualment un tema destacat tant en l’àmbit educatiu com en l’empresarial. La connexió efectiva entre aquests dos sectors contribueix a la preparació dels joves per a enfrontar els reptes del mercat laboral i millorar les seves perspectives d’ocupació. El propòsit d’aquest article és identificar les disparitats i semblances entre tots dos àmbits, establint un marc teòric per al desenvolupament i un pla d’intervenció col·laboratiu, centrant-se metodològicament en programes de mentoria com a complement als models socioeducatius.
L’enfocament teòric es construeix a partir de dos conceptes fonamentals: les competències educatives i les competències laborals.
En l’àmbit educatiu, la LOMLOE distingeix dos tipus de competències: bàsiques i específiques, reflectides en el nou currículum. Es defineixen com a competències clau aquelles necessàries per a la realització i desenvolupament personal, l’ocupabilitat, la integració social, l’estil de vida sostenible, l’èxit en societats pacífiques, el mode de vida saludable i la ciutadania activa (Recomanació del Consell de la UE, 2018). Aquestes competències es desenvolupen al llarg de la vida, abastant la infància, l’edat adulta i s’adquireixen a través d’aprenentatge formal, no formal i informal en diversos contextos, com la família, el treball i la comunitat (LOMLOE, 2020).
En l’àmbit empresarial, les competències laborals es defineixen com l’aplicació de coneixements, habilitats i comportaments en l’acompliment laboral. Es divideixen en competències bàsiques, que inclouen habilitats intel·lectuals, actituds i elements no cognitius, i competències específiques, relacionades amb coneixements adquirits mitjançant formació.
Influència de l’entorn i context
El context en el qual neix i es desenvolupa un individu exerceix un paper crucial en el desenvolupament de les seves competències. Bronfenbrenner proposa el model ecològic, que il·lustra com diversos sistemes afecten l’individu, des del microsistema (família, escola, grups d’amics) fins al macrosistema (creences culturals i valors).
En el cas dels joves beneficiaris del programa Zing, que provenen d’un context vulnerable, enfronten desafiaments addicionals en el seu desenvolupament. El programa ofereix una beca econòmica per a continuar estudis superiors i recursos complementaris, com a orientació vocacional, mentoria socioeducativa, inserció laboral i una xarxa de més de mil tres-cents joves en situacions similars. Aquestes mesures estan dissenyades per a ajudar els joves a trencar el cicle de la pobresa mentre es promou el desenvolupament de competències.
Mentoria socioeducativa
La mentoria exerceix un paper crucial en el programa Zing, ja que facilita la creació de vincles amb els joves, no sols amb el mentor, sinó també amb l’equip encarregat de supervisar les relacions. Això assegura la qualitat de les interaccions, fomentant la cohesió social, el desenvolupament competencial i el benestar emocional mitjançant trobades individuals i activitats culturals grupals.
En conclusió, és fonamental destacar la cerca de rigorositat del projecte mitjançant la creació d’instruments avaluatius per a mesurar l’impacte real d’aquestes relacions. Això permet extraure conclusions qualitatives d’aquesta metodologia amb múltiples possibilitats.
- Echeverría, B., Isus, S., Martínez, M.P. y Sarasola, L. (2008). Orientación profesional. Barcelona: UOC.
- Linares, E. T., Vilariño, C. S., & Villas, M. A. (2002). El modelo ecológico de Bronfrenbrenner como marco teórico de la Psicooncología. anales de psicología, 18.
- LOMLOE. Ley Orgánica 3/2020, de 29 de diciembre. (2020). FlippingBook. Recuperado 29 de abril de 2023, de https://documentos.anpe.es/ANPE_LOMLOE/