L’educació es presenta sovint com una carrera de fons on l’esforç individual ho és tot. No obstant això, la realitat és més complexa. La línia de sortida no és la mateixa per a tothom. Molt abans de trepitjar una aula o de pensar en la universitat, les oportunitats ja han començat a repartir-se de manera desigual. L’entorn familiar i, en concret, el nivell educatiu dels pares, dibuixa un mapa de possibilitats que pot marcar el recorregut professional i vital per a tota la vida.
Un recent informe de l’OCDE posa xifres a aquesta realitat: el punt de partida familiar és un factor decisiu en el futur acadèmic i vital dels i les joves. No es tracta de la falta de talent o de ganes, ni tampoc de capacitats o coneixements, sinó d’un sistema on tant les barreres com l’absència de referents tenen un pes enorme. Afrontar aquesta desigualtat no és només una qüestió de justícia social, que ho és, sinó també és una aposta ferma per a invertir en el potencial de la nostra societat.
El ressò de l’educació familiar en el futur
Les oportunitats educatives d’una persona jove estan fortament lligades a les quals van tenir els seus pares. Segons l’informe de l’OCDE, aquesta connexió crea una bretxa significativa que es manifesta des de molt primerenc.
Les xifres a Espanya són un reflex d’aquesta situació:
- Tres de cada quatre fills i filles de pares amb estudis universitaris aconsegueixen accedir a la universitat o a un cicle de Formació Professional (FP) de grau superior.
- Per contra, aquesta xifra es desploma a menys del 30% quan els pares no van completar l’Educació Secundària Obligatòria (ESO).
Aquesta estadística revela una transmissió intergeneracional de la desigualtat. No és un veredicte sobre la capacitat individual, sinó la conseqüència d’un entorn amb menys recursos, referents i eines per a navegar un sistema educatiu que sovint pot ser complex i descoratjador.
Més enllà de les aules: l’impacte en la salut, l’ocupació i el benestar
El nivell educatiu assolit no sols determina les opcions professionals, sinó que té un impacte directe en pràcticament totes les àrees de la vida. La bretxa que comença en l’educació s’expandeix i afecta als ingressos, la salut i la satisfacció personal.
- La diferència salarial
El nivell d’estudis és un dels factors que més influeix en el potencial d’ingressos. A Espanya, una major formació es tradueix directament en un major poder adquisitiu.
- Una persona amb estudis superiors (universitat o FP de grau superior) gana, de mitjana, un 49% més que algú amb estudis mitjans.
- La diferència és encara més aclaparadora si la comparem amb els qui només tenen l’ESO: l’avantatge salarial ascendeix al 76%.
Aquesta dada demostra que l’educació és una de les palanques més potents per a la mobilitat social, permetent trencar cicles de precarietat econòmica.
- Benestar i salut
La connexió entre educació i salut és sorprenentment forta. Un major nivell educatiu sol anar de bracet d’un major coneixement sobre hàbits saludables, millors condicions laborals i un accés més eficaç als serveis sanitaris.
- El 51% de les persones amb estudis superiors afirma gaudir de molt bona salut.
- Aquesta percepció positiva baixa fins al 29% entre els qui no van finalitzar l’ESO.
La formació proporciona eines per a prendre millors decisions sobre el propi benestar, generant un impacte durador en la qualitat de vida.
- Accés a l’ocupació
En un mercat laboral competitiu, les taxes d’ocupació varien dràsticament segons el nivell formatiu, sent l’educació la millor assegurança contra la desocupació.
- La taxa d’ocupació per als qui tenen estudis superiors és del 84%.
- En canvi, per a aquells que només van acabar l’ESO, la taxa d’ocupació es redueix al 62%.
Tenir una formació superior no sols augmenta les probabilitats de trobar treball, sinó que també obre la porta a ocupacions de major qualitat, amb més estabilitat i millors condicions.
La formació una palanca per a igualar la línia de sortida
El talent està repartit pertot arreu, però les oportunitats no. Per això, per a construir un futur més just és necessari intervenir directament en aquells contextos vulnerabilitzats on les barreres són més estructurals i impacten negativament en les oportunitats dels i les joves. No podem canviar el punt de partida de cada jove, però sí que podem oferir el suport necessari perquè arribin a la meta que es proposin.
L’objectiu és clar: que l’educació no sigui un privilegi heretat, sinó una oportunitat real i accessible per a totes. Aquest acompanyament ha de partir d’un enfocament integral entre administracions, entitats socials… basat en un tracte pròxim i personalitzat.
Referències: