Acompanyar a les persones joves des de la pregunta i l’escolta activa
Sara Ortega, Project Manager Acompanyament i Caterina Ponte, tècnica de mentoria del programa Zing.
Parlar de joventut és explorar un territori d’infinites possibilitats, desafiaments i oportunitats de creació. No obstant això, moltes vegades la societat i, particularment, els programes dirigits a joves, tendeixen a mirar-los des d’una perspectiva adult cèntrica. Aquest enfocament està basat en estàndards de vida heretats de generacions passades, que projecten trajectòries lineals com les d’obtenir una educació formal, una ocupació estable i aconseguir fites de manera predictible. El problema? El món actual no funciona així. La velocitat dels canvis, la precarietat laboral i la incertesa que caracteritza la nostra època exigeixen noves maneres d’acompanyar a les persones joves.
En lloc de veure aquests camins com a simples trajectòries cap a un determinat destí (com la inserció laboral), és clau reconèixer que aquests són processos dinàmics i únics. Al llarg d’ells, les persones joves no sols desenvolupen habilitats tècniques, sinó que també reconfiguren la seva identitat, qüestionen rols socials i redescobreixen el seu lloc en el món. Aquest enfocament requereix una mirada que celebri la diversitat d’experiències i col·loqui a cada jove com a protagonista en la construcció del seu futur.
Reescriure relats, trencar motlles
Les joventuts d’avui enfronten una doble tasca. D’una banda, poden estar sotmeses a pressions externes per a complir amb expectatives que no necessàriament reflecteixen els seus valors. Per un altre, tenen el desafiament d’imaginar i construir noves narratives sobre qui són i com desitgen avançar en els seus projectes de vida. Aquestes noves històries exigeixen adaptabilitat, obertura i una visió crítica capaç de desafiar models que ja no corresponen amb la realitat que vivim.
En aquest context, l’acompanyament humà i significatiu resulta fonamental. Això no es tracta només d’oferir eines, sinó de promoure un espai en el qual les joves se sentin legitimades per a decidir, equivocar-se, aprendre i crear. Aquest tipus d’acompanyament no té com a meta dirigir-les cap a un objectiu invariable, sinó caminar al costat d’elles com a aliades. Així, la pràctica es converteix en un intercanvi d’aprenentatges en el qual totes dues parts creixen.
L’escolta activa i el poder de la pregunta
Un element clau en aquesta pràctica transformadora recau en la capacitat de formular preguntes que convidin a la reflexió, així com en l’habilitat d’escoltar de manera empàtica i activa. Es tracta de donar espai a l’autonomia i al pensament crític. A continuació, compartim suggeriments per a entrenar aquestes competències:
Com formular millors preguntes?
- Conèixer primer
Cada bona pregunta sorgeix de l’empatia i la comprensió genuïna. Abans de preguntar “Què et motiva?”, assegura’t d’haver explorat els interessos i preocupacions de la jove.
- Fer preguntes obertes
Preguntes com “Què somies per al teu futur?” permeten a les joves connectar amb els seus desitjos més profunds i reconèixer-se com a protagonistes actives de les seves pròpies vides.
- Evitar enfocaments directius o judiciosos
Opta per preguntes col·laboratives com “Què podem fer per a treballar junts cap a aquest objectiu ara?” en lloc de judicis com “Per què no vas aprofitar aquesta oportunitat?”.
- Adaptar el llenguatge
Parla en termes que s’alineïn amb la forma en què la jove entén el món, mantenint un to pròxim i respectuós.
Pràctiques per a exercitar l’escolta activa
- Escoltar amb empatia
Intenta comprendre les emocions i perspectives de l’altra persona; per exemple, “Entenc que aquesta situació t’ha frustrat. Vols compartir una mica més sobre el que sents?”.
- Escoltar sense emetre judicis
Un enfocament lliure de crítiques fomenta la confiança. Canvia respostes crítiques per frases com “Com creus que podríem enfrontar això juntes?”.
- Utilitzar el silenci
Donar temps per a la reflexió és poderós. Fes una pregunta i espera sense interrompre, deixant que la jove processi i arribi a les seves pròpies conclusions.
- Reforçar de manera positiva
Frases com “El que estàs dient és realment important” o gestos d’assentiment demostren interès i validen les seves aportacions.
- Adoptar una actitud exploradora
Per a evitar malentesos, reformula el que et compten: “Llavors, el que entenc és que…” Això no sols ajuda a aclarir detalls, sinó que reforça el compromís en el diàleg.
Un nou enfocament
Acompanyar a les persones joves implica molt més que guiar-les cap a un objectiu definit; significa reimaginar junts noves maneres de construir el present. Aquest tipus d’acompanyament basat en la curiositat activa i el diàleg reconeix a les joventuts no com un futur distant, sinó com un present ple d’acció i impacte. Es tracta d’una pràctica profundament transformadora, tant a nivell personal com col·lectiu.
En obrir portes a converses honestes, humanes i inclusives, ajudem les joves a entendre que no existeixen respostes úniques ni camins lineals. Elles tenen el dret i la capacitat de dissenyar, desfer i refer el seu trajecte vital.