La importància de desenvolupar programes d’ocupabilitat flexibles per a joves provinents de contextos socioeconòmics vulnerables.
Arianna Ranesi Murillo, Tècnica ZING Beques, Àrea Ocupabilitat
Sempre que decidim estudiar, estem realitzant una inversió. La importància i l’abast d’aquesta inversió, ja sigui en termes de temps, recursos o diners, seran determinats per diversos elements, com la durada del programa acadèmic, la complexitat dels estudis o el seu cost econòmic. Per tant, l’elecció d’una trajectòria educativa estarà fortament influenciada per la capacitat d’inversió de cada persona o família.
Quan es tracta de triar un camí educatiu, els joves han de comptar amb cert capital econòmic que pugui suportar no obtenir beneficis o retardar la seva obtenció a curt termini. Aquells que necessitin rendibilitzar ràpidament la seva inversió educativa no podran assumir aquest cost i és més probable que acabin els seus estudis després de cursar un Grau Mitjà i no arribin a accedir a un Grau Superior o cursar estudis universitaris. Fins i tot dins de la mateixa universitat, poden optar per un itinerari acadèmic menys costós.
És important considerar també la capacitat d’aprofitar la formació que es desitja cursar. Perquè un jove pugui fer un ús efectiu dels recursos educatius, és necessari que compti amb condicions socials, escolars i familiars bàsiques que li brindin l’estabilitat suficient per a dedicar-se a la seva formació acadèmica (Vallvé, 2015). Quan aquestes condicions favorables no estan garantides, augmenta el risc associat a la inversió, ja que no podrà destinar exclusivament els seus recursos (temps, dedicació, esforç, etc.) a superar els seus estudis. Com s’esmenta en l’informe sobre “Abandó escolar Prematur de la Fundació Bofill”, els estudiants provinents d’entorns amb majors recursos econòmics presenten taxes d’abandó per sota de l’1%, mentre que aquells que provenen de contextos més vulnerables ho fan en gairebé un 20%.
Aquí és on es destaca una altra forma de desigualtat que sovint es passa per alt: la capacitat d’afrontar el fracàs. És a dir, tenir la certesa de comptar amb una opció alternativa en cas de no aconseguir l’èxit (com prolongar els anys d’estudi, repetir assignatures, canviar d’itinerari o de centre) ens situa en un escenari molt més suportable que aquell en el qual ens trobaríem si no tinguéssim aquesta opció. En avaluar ràpidament els costos, aquells que saben que no tenen una opció B (i necessiten garantir l’èxit de la seva inversió) és més probable que triïn un camí més segur. Per tant, cometre errors també es converteix en un privilegi.
Basant-nos en l’anterior, es pot afirmar que un programa de beques dirigit a joves en situació de vulnerabilitat econòmica i social, que tingui en compte aquesta premissa i sigui més tolerant davant possibles errors, tindrà un impacte més significatiu en la lluita contra les desigualtats socials i educatives. Tal com afirmen Mullainathan i Shafir, “(un programa flexible) possibilita que les oportunitats concedides a les persones s’ajustin a l’esforç que li dediquen i a les circumstàncies que afronten. No elimina la necessitat de treballar intensament, més aviat permet que aquest esforç intens doni millors resultats als qui responen al desafiament.” (Mullainathan i Shafir, 2016). En conclusió, com més flexible sigui l’ajuda, més riscos podrà assumir el jove, la qual cosa li permetrà optar per inversions acadèmiques més prometedores que finalment l’encaminaran cap a sectors laborals nous i millors, i així trencar el cicle de desigualtat del qual provenia, o almenys no impedir-ho.